Durant molt de temps vaig pensar que estava esgotat perquè no sabia què fer. Per viure envoltat de preguntes. Per donar massa voltes a les coses. Per intentar trobar respostes allà on només trobava més dubtes. I durant mesos em vaig repetir que, quan tot estigués més clar, quan deixés de viure entre possibilitats, quan les decisions estiguessin preses, sentiria alleujament. Però la realitat ha estat una altra. La incertesa desgasta. Però hi ha una cosa que desgasta encara més: la claredat. Hi ha un moment a la vida en què deixes de buscar respostes i comences a reconèixer veritats. Veritats que feia temps que veies de lluny, veritats amb les quals intentaves negociar, veritats que esperaves que canviessin soles. I quan finalment les acceptes, es fa un silenci estrany. Ja no hi ha lluita. Ja no hi ha soroll. Ja no hi ha tantes preguntes. Només queda allò que és. I, curiosament, és llavors quan apareix el veritable cansament. No el físic, aquest es cura descansant. Parlo d’un altre ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions