Cada any, en aquesta data, el calendari em recorda que avança el temps. No amb estridència ni amb urgència, sinó amb la serena certesa del que és inevitable. Fer anys no és només sumar dies; és acumular experiències, aprenentatges i records que configuren la persona que sóc avui.
Hi ha qui veu l'aniversari com una celebració, d'altres com un tràmit, i alguns, fins i tot, com un recordatori incòmode del temps que s'escapa. Jo ho veig com una pausa, un instant per mirar enrere i endavant amb la mateixa intensitat. Sóc qui esperava ser? He aprofitat el temps de la millor manera? Què vull per als anys que vénen?
Però si hi ha alguna cosa que realment dóna sentit a aquest dia, és la gent que m'envolta. Els que han estat sempre, els que van arribar i es van quedar, els que m'han acompanyat en els meus moments bons i els que m'han sabut sostenir a les ombres. Complir anys també és un acte de gratitud: per la vida, pels instants compartits, per les abraçades sinceres, per les rialles que omplen els dies sense raó aparent.
I avui, en bufar les espelmes, m'adono de quelcom essencial: sóc feliç. No perquè tot sigui perfecte, sinó perquè he après a abraçar la vida amb tot allò que porta. Perquè a cada despertar hi ha una nova oportunitat, perquè sempre hi ha alguna cosa per somriure, perquè cada dia és un regal que s'ha de viure.
La vida és meravellosa en la imperfecció, en la barreja de certeses i sorpreses, de camins rectes i girs inesperats. I mentre el temps avança, jo trio mirar cap endavant, amb il·lusió, amb esperança, amb la certesa que el millor sempre ha de venir.
Perquè al final, els anys no pesen tant quan són plens de moments que valen la pena. No es tracta de comptar el temps, sinó de fer que el temps compti. I mentre hi hagi motius per riure, somnis per complir i persones amb qui compartir la vida, cada any serà un motiu de celebració.
Així que avui, celebro aquest nou any amb la certesa que cada dia és una oportunitat per créixer, per gaudir i per continuar construint moments inoblidables. La vida és un viatge ple de sorpreses.
I si mai el camí pren girs inesperats, si ens desviem dels nostres plans o si la vida ens sorprèn amb canvis imprevistos, sempre estem a temps de reinventar-nos, de descobrir nous horitzons i de continuar escollint la felicitat.
Perquè al final, el més bonic de viure és que, encara que el temps passi, sempre podem decidir qui volem ser. I mentre tinguem somnis per complir, tot és possible. Així que, somriure, mirar endavant i seguir caminant.
Comentaris