SUBSÒL
Un intercanvi d’energia li
permet connectar novament amb l’exterior. La foscor no li fa por. Respira profundament i compta fins a deu. Aquelles escales el portaran a un món desconegut a on se sent vulnerable,
predisposat a que passi alguna cosa. La seva crisis vital el transporta a on
les emocions negatives com la ràbia, l'enuig o la ira, busquen provocar
situacions de discussió, per poder mantenir-se en el temps. Els vampirs energètics
no es sacien i demanden constantment, amb la necessitat de dur a terme la seva
vida. S’ha buidat, però no ha servit de gaire.
Mira al seu voltant però no hi ha ningú, està sol. A
dins del subsol vola, i no necessita cap motiu. Busca desesperadament.
No sap jugar a perdre. Es mou al ritme del seu pols, amb la sensació de fer-se
petit davant la immensitat. No vol que el tornin a mirar així, ni
recordar el que es viure sense ella. Aquest menyspreu constant el mata en vida
i sap molt be que es massa tard.
Però no es fàcil comprendre el seu món espiritual
i abstracte ni ser capaç de sentir-ho. Es una ànima lliure que
simplement se sent incomprès. Tampoc demana res ni vol tenir la raó. Dins del
seu caos, quan tanca els ulls, te la sensació que en aquell soterrani es pot
mostrar tal com és i això l’allibera en tots els sentits.
I es aleshores quan es fa fosc que surt cada nit a parlar amb la lluna i amb el dit dibuixa una constel·lació imaginaria que el transporta a un mon de fantasia del que no vol despertar. El temps es torna de gel i els colors desapareixen, aquí tot està permès, no hi ha res prohibit. Si ella ho sàpigues se’n adonaria de que l’ha perdut.
Al dia següent imatges borroses inunden el seu cap.
Arriba a casa on hi troba un paquet per a ell, un bloc de notes. Comença a
escriure. Se senten unes sirenes i abraça al diable. La policia comença a fer-li
preguntes però ell no recorda res, només les ombres d’aquell subsol i la sensació de que quan hi ha connexió qualsevol lloc pot ser màgic.
Comentaris